No podran tapar el sol

Imagen Copyright @AinhoaCallizo

Isi no poguessin tapar el sol? I si sabéssim que tot té origen en l'energia més lliure de totes? I si a més, ho creiem?

Quan vam deixar de creure-hi? Quan van idealitzar-lo en la imatge del Déu que ens ha estat governant durant segles? Per què ho hem permès? No et remou les entranyes?

Quan fa que no el vas a veure? Si, si...quan fa que no vas a passar-hi una estona? No em refereixo a escarxofar-se a la platja (o qualsevol altre indret) durant les hores de pic de calor. Em refereixo a quan fa que no l’escoltes, el sents, en silenci...el sol i tu. Ho has provat?

Vés a veure’l sortir...la llentia...quan veus la petita llentia que es mostra potent ja no hi ha marxa enrere. Tot es succeeix força ràpid, voldries aturar-ho, controlar-ho per gaudir-ho una mica més. Sembla que se’ns oblida que es tornarà a succeir l’endemà, i l’altre, i fins que ens ho permeti. No ho donis per fet, però produeix cert confort pensar que és immutable. No matter what. I potser, en una societat tant líquida com l’actual, és més necessari que mai. Tornar a l’origen, i nodrir-nos d’aquesta energia.

Gens hippie el que explico...feu-ho...aneu-lo a veure, la sortida o la posta,...en silenci per poder gaudir la conversa, sovint és més profunda del mai t’hagis pogut arribar a imaginar. Molt poderosa.